Tucumans, saltenys, santiaguins...tots cap a la Quebrada! A ballar i beure sense parar. A llençar-se pols de talc i serpentines, a esquitxar-se amb escuma...Ens envolta un ambient festiu marcat per l'estranyesa d'una atmòsfera on hi falta l'oxígen, a 3.500 metres d'alçada. Aprenem a ballar danses tradiconals amb nois de la zona, que ens fan giravoltar fins a altes hores de la matinada. Els balls es celebren a les anomenades “penyes”, al so de música en viu tradicionals. Per carnaval tot s'hi val, i sembla que en aquestes dates tothom vol ser solter. Les invitacions de casa en casa ens fan viure la festa portes en dins, des del dissabte, dia del desenterrament del dimoni del carnaval, al dimecres de cendra, que passem dinant el deliciós cabrit de la zona.
La gent del nordoest, de tons terrossos i trets indígenes, és oberta i càlida, i molts cops, supersticiosa...ens parlen de llegendes i creences relacionades amb la Pacha Mana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada