Res a veure amb el que hem vist fins ara...El Nord Oest, de Cafayate a la Quiaca, és un altre món. Progressivament l'alçada guanya terreny i fa sentir-nos més i més estranyes. Cafayate és un poble preciós i amb molta vida. Al febrer s'hi celebra una festival folklòric molt interessant que vam tenir l'oportunitat de gaudir. Els argentins, aquí, recuperant les cançons i balls tradicionals i s'embriaguen cantant i ballant la seva música. Chacareras de Santiago del Estero, Zambas, etc...Es diu “La Serenata”.
Sortint de Cafayate amunt hem pogut travessar l'acolorida i sorprenent Quebrada de las Conchas, un paisatge irrepetible de formacions muntanyoses que semblen sortides d'un conte de fades. Els colors ocres, verds i terrossos pinten les muntanyes amb formes aquoses delicioses. Sembla que a algú se li hagi caigut un pot de pintura a sobre!!
El mateix passa més amunt, a la Quebrada de Humauaca, on vam arribar en pel Carnaval. L'alçada aquí ens “apuna” i ens deixa en una mena d'estat d'ensomnació curiós, que no deixarem durant els tres dies de gresca que hem viscut en aquest poblet de l'altiplà andí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada