Rau al fons d'una vall, i per això porta aquest nom. En algun moment del segle passat, allà pels anys '60, els hippies del país van decidir assentar-s'hi tot aprofitant un espai de terra fèrtil on era molt fàcil el cultiu de cireres...ara, les fruites del bosc, les mores, els gerds i les cireres, és clar, acoloreixen el mercat artesanal d'un poble destartalat però ple d'encant. Cotxes d'altres èpoques i caravanes oxidades, guarneixen els carrerons sense asfaltar d'aquest poble del nord de la Patagònia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada