Arenas sonrientes, sorres somrients, ens diu la nostra mare Lirio que ens acompanya al lloc amb més força i màgia de la puna, on ens enterrem i gaudim del contacta amb la pacha tot sentint les melodies de Rafo amb la Quena. Quina dolçor, el so del silenci i la flauta, i els paissatges d'un verd estrany i el cel amb el blau més intens que havia vist fins ara. Gràcies per regalar-nos aquest moment, de camí al Carnaval de Abra Pampa...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada